______________________________________
1a parte --> http://amandoloquesehace.blogspot.com.es/2016/03/fue-un-regalo.html
2a parte --> http://amandoloquesehace.blogspot.com.es/2016/03/seguimos-con-el-regalo-2-parte.html
Com obrir una escola bressol i no morir en l’intent
(Titulo que en próximos capítulos será cambiado)
Amb tot el meu amor, a les nostres famílies, amics que han confiat en nosaltres i en la nostra amistat que està per sobre de totes les coses.
Escrit per Laia M.T
Inici - Març del 2015
..................................
Després, les visites a “El
consorci”, mare meva, no sé si puc criticar, però ens van tractar molt bé, però
la informació que ens donaven sempre era a “medias tintas”, porta aquest
document demà signat i amb aquestes dades, arribava aquest demà, ahy no et
falta l’altre paper, no te’l vaig donar? No....però òbviament no et podies
alterar perquè has de demostrar que ets una persona valida per poder portar una
escola bressol i poder manejar totes les situacions possibles o impossibles. Oi Pepa?
Un cop presentat tots els papers...Al propietari del
pis per demostrar que érem solvents per poder pagar un lloguer a l’Eixample, un
super assessor que “semblava majo”.
Signar davant del notari, pagar i pagar i
pagar. Abans de tot convèncer a les famílies que érem aptes per lluitar pel
nostre projecte i que òbviament els hi tornaríem els diners. Però com estàvem
tan segures que anava a funcionar? Ni jo mateixa ho sé, vam arriscar i de
valent.
Després de tot el mes de Desembre
horrible i d’estrès que vam passar que no sé si vols afegir quelcom més, va
arribar el dia el dia 20 de desembre del 2013, va ser el dia que vam signar
tot, traspàs de negoci, lloguer, i canvi de nom més tard però que ja quasi ja
ho havíem presentat. Va ser el moment que “La C.P” desapareixia i començava
“Petits”!
Recordes el moment de l’elecció
del nom, havíem pensat un nom era mig anglès i mig català, el recordes? Jo
no.
Al final, crec que va ser súper
ràpid amb la dona aquella més un altre funcionari, mirant quins noms podien
ser, (només podien ser en català) era boníssim i surrealista, però al final ho vam aconseguir, P E T I T S,
era el nostre nom.
Una amiga teva ens va fer el logo, qui era?
Tan maco, li hem d’agrair molt
perquè ara el veu tothom el nostre Petit, es Calvete, però majo.
______________________________________
Y aún queda mucho más! me gusta saber que cada vez sois más lo que leéis este relato, sea por cotillear o no, me gusta! El final os aseguro que es "Brutal"!
Para los que os vais de Easter, enjoy your holidays! Los que os quedáis trabajando,, mucho ánimo!!!
Vive tu vida y deja de llorar por las esquinas
No hay comentarios:
Publicar un comentario