Fue un regalo..

Hola de nuevo!

Hoy quiero compartir con vosotros un proyecto que inicie el pasado 23 de marzo del 2015. Fue un regalo que le hice a una persona, quizás los que me conocen sabrán quien es, y los que no, os invito a que os distraigáis con la lectura. Eso si, el inicio de este proyecto esta en catalán, ya que era para una persona en especifico a la que iba dirigida, pero ahora he decidido compartirlo públicamente, para hacerlo todo más interesante! Otra cosa, todo lo que se asemeje a algo real es pura casualidad, y los nombres son irreales por supuesto!

La idea es, semana a semana ir poniendo capítulos de este precioso proyecto, espero que os guste y si no entendéis el catalán, que puede ser, podéis apretar arriba a la izquierda y tenéis el traductor!

Ah y si no os queréis perder ningún post os recomiendo suscribirlos al boletín, en la banda derecha lo podéis hacer dejando vuestro email, tranquil@s que no me avisa de quien se suscribe, este rastro si que es private! :)

           __________________________________________________

Com obrir una escola bressol i no morir en l’intent

(Titulo que en próximos capítulos será cambiado)

Amb tot el meu amor, a les nostres famílies, amics que han confiat en nosaltres i en la nostra amistat que està per sobre de totes les coses.

Escrit per Laia M.T 

Inici - Març del 2015

Tot va començar d’una manera molt inesperada. La Pepa i jo (la Laia), estàvem a la Universitat de Barcelona, reclamant uns papers, com no, burocràcia de les universitat, si no tens un document, fes una instància i si no tens la instància comença a començar, i així era com estàvem. Jo asseguda a un banc esperant que a la meva pobre amiga li donessin un paper, per...sincerament ara no recordo per a què era, tu?

Doncs jo ja havia decidit marxar a viure a l’estranger ja que tinc una relació amb un noi de fora, si, si, NO a les relacions en la distància, però jo a dia d’avui encara estic dins de la trampa, més endavant ja ho veurem, ja que ara estic escrivint tot això fent memòria, perquè avui és 25 de febrer del 2015 i segur que hauré de deixar molts espais en blanc que després la meva companya Pepa haurà de completar, ja que tot va començar al desembre del 2013...fa molt de temps.

Doncs continuo amb l’historia. Llavors jo estava asseguda mirant el meu smartphone parlant pel whatsapp, una aplicació per poder xatejar sense cap cost. Quan la Pepa va venir i em va dir d’anar a no sé on, però jo treballava en una acadèmia d’anglès fora de Barcelona i llavors havia d’anar agafar el cotxe, primer deixar la moto i després agafar el cotxe, era absolutament un rotllo, fer tots els canvis de vehicle. En definitiva que jo no podia anar on ella volia,  ja que la idea de què jo estigués allà a la universitat era perquè quan ella acabes les gestions aniríem a esmorzar, però amb les UB rules va ser impossible. 

Llavors quan ja ens disposàvem a marxar cadascuna cap a casa, ella estava mirant el mòbil i em va dir, “mira aquesta escola bressol que està en traspàs, té un bon preu, i està a l’eixample!”, jo no et vaig fer gaire cas, perquè en aquelles èpoques volies fer-ho amb una excompanya teva, la L, llavors et vaig dir: “truca i aneu a veure-la”, però tu en aquell moment et vas com sincerar dient-me que la L no estava prenent molta iniciativa en el fet de buscar una escola i que pensaves deixar-ho i em vas comentar d’anar a veure-la amb mi...ja sabies que sóc persona de convencem fàcil i et vaig dir truca i pregunta, però tu como no  vas dir que ho fes jo, que se’m donava millor parlar. 

Així ho vaig fer i així va començar tot...

Vaig trucar al telèfon que posava a l’anunci, i vaig demanar anar a veure-la aquella mateixa tarda, però no va poder ser i vam acordar anar en un altre moment, oi? O m’equivoco? Quin dia vam anar? Ho recordes? Sé que era pel matí, però quan?

                      ___________________________________________________________

Y por esta semana ya es suficiente, 

Continuará.....

"Cuida tu espalda, que es el reflejo de tu vida y la que sustenta tus emociones" L.M.T