_______________________________________
1a parte --> http://amandoloquesehace.blogspot.com.es/2016/03/fue-un-regalo.html
2a parte --> http://amandoloquesehace.blogspot.com.es/2016/03/seguimos-con-el-regalo-2-parte.html
3a parte --> http://amandoloquesehace.blogspot.com.es/2016/03/sesguimos-con-el-regalo3a-parte.html
Com obrir una escola bressol i no morir en l’intent
(Titulo que en próximos capítulos será cambiado)
Amb tot el meu amor, a les nostres famílies, amics que han confiat en nosaltres i en la nostra amistat que està per sobre de totes les coses.
Escrit per Laia M.T
Inici - Març del 2015
Durant
els dies de Nadal, pintant, arreglant...i vam fer una reunió de pares amb els 4
nens que teníem (M, P, O i A) després van anar venint més...
El dia 2 de gener del 2014! Obrim portes...pensàvem que no funcionaria, era
molt difícil. Jo treballava com ja he dit abans en una acadèmia d’anglès fent
mil hores, més extraescolars infinites fins les 22h més els caps de setmana que també treballava, tu feies de cangur a 2 nens, per les tardes.
Llavors, entra en
joc la primera persona que vam tenir contractada la Susana, volíem que ella fos la
nostra referencia com a mestra en aquest barri, però va fracassar en el nostre
somni. No seguia la nostra filosofia, ni la nostra metodologia, és ben simple,
experimentar, aprendre jugant, no tenir el cul quiet a una cadira, només per
menjar!, i va haver de marxar...
El fet de despedir, són
moments molt tristos, sempre havíem estat a l’altra banda, mai a la del
empresari, perquè en aquell moment començàvem a ser empresàries, encara que
tinguéssim/tenim una escola per l’estat i per la societat, tenim una empresa.
Nosaltres buscàvem a una persona que parles anglès, que fos dinàmica,
pugues somriure sense cap problema, sigues vocacional y sobretot que sàpigues
treballar en equip i que seguís la nostra filosofia i metodologia. Vam fer
milers d’entrevistes i vam trobar a 2 noies que encaixaven en el perfil. Haig
de dir que les eleccions de personal, són molt dures i que es necessita una capacitat molt alta de retenció visual
i de saber llegir els gestos.
Una d’elles la Tatiana, encara continua amb nosaltres a
dia d’avui 10/03/2015, i la veritat que va ser una elecció molt bona, tots els
principis són durs, havíem de confiar amb algú, ja que havíem de pagar el lloguer, treballadores i autònomes, però nosaltres havíem de treballar per poder pagar, però havíem
de treballar fora de Petits, ja que l’escola no donava per molt.
Llavors, per aquest motiu he decidit regalar-te això, aquesta llibreta que
a simple vista pot sembla, res, doncs no, ho és TOT. Et demano i em demano que
totes les anècdotes viscudes que recordis que siguin rellevants en el fet de
tenir una escola bressol les apuntem aquí i en un temps mirarem de publicar-ho
o de quedar-nos-ho per nosaltres. Què et sembla? T’apuntes?
Si vols començo jo:
Pensar que l’escola que estem
agafant està lliure d’inspeccions, és a dir que les ha passat totes
correctament, ja que només teníem constància de què faltaven unes cosetes que
ja les vam anar fent. Però que de cop i volta, arribi la inspectora de sanitat,
dient que tenim un expedient obert i que no tenia ni idea que s’havia
traspassat, no té preu. Per sort, la dona era molt maja i ens va donar 1 mes
per canviar-ho tot! Per sort el meu pare és fuster i ens ho va fer en un plis
plas, però la broma ens va sortir cara, però això ens passa per no haver
verificat TOOOOTEEES les inspeccions “possibles habidas y por haber”.
Que com bones persones ens treiem
el títol de manipulació d’aliments i la inspectora de sanitat, doncs no, aquest
justament per Catalunya no li va bé! Ha de tenir els al·largents, és que és una
nova llei que només està a Catalunya, però que vaya que no és independent però
te lleis diferents a la resta d’Espanya. Molt estrany...
_____________________________
Y como siempre continuará la próxima semana. Sólo os adelanto una cosita, cuando yo le pregunto si se apunta a continuar con la escritura de este relato, a mi, en mi cara, me dijo que si, pero en la realidad, nunca más vi esa librea y nunca más vi su continuación de su puño y letra...Así que como única autora de este relato me veo con la capacidad de publicarlo.
Por cierto, cualquier coincidencia con la vida real es totalmente fortuito! :) Obviamente estas cosas no pasan, verdad?
¡Happy Easter e intentar desconectar un poco!
Yo lo intentaré...
No hay comentarios:
Publicar un comentario