¡Cuánto tiempo sin escribir! Pero es lo que tiene ser autónoma jeje, que el tiempo va pasando haciendo mil cosas y dejas un poquito de banda tus hobbies personales. Pero no pasa nada, verdad? Ya que hoy os traigo un poquito más....
Os recuerdo:
1a parte --> http://amandoloquesehace.blogspot.com.es/2016/03/fue-un-regalo.html
2a parte --> http://amandoloquesehace.blogspot.com.es/2016/03/seguimos-con-el-regalo-2-parte.html
3a parte --> http://amandoloquesehace.blogspot.com.es/2016/03/sesguimos-con-el-regalo3a-parte.html
4a parte --> http://amandoloquesehace.blogspot.com.es/2016/03/seguimos-con-el-regalo-parte-4.html
Com obrir una escola bressol i no morir en l’intent
(Titulo que en próximos capítulos será cambiado)
Amb tot el meu amor, a les nostres famílies, amics que han confiat en nosaltres i en la nostra amistat que està per sobre de totes les coses.
Escrit per Laia M.T
Inici - Març del 2015
Com només teníem 4 nens anàvem a
fer la compra i la neteja de l’escola a fons el cap de setmana i ho fèiem
juntes, i ens vam adonar que no teníem cap de setmana i ens vam repartir els
caps de setmana, uns tu, uns jo. Però quan ja van començar a apuntar-se més
nens, no es podia ni amb el carret de la compra, era horrible. Llavors, més
tard, com ja ens ho podíem permetre, fèiem la compra al supermercat i demanàvem
que ens la portessin a l’escola.
Un gran avenç!
Ara ja és una altra història,
eh!
Pensar que no tiraríem endavant i
en menys de 6 mesos ja teníem bastants nens i començar a necessitar mestres!
Fer contractes, números i ara mira’ns (21/3/2015), 9 mestres treballant, ens
compto a nosaltres, una cuinera que també és mestra i 3 estudiants de
practiques!
Donar el meu telèfon personal
(Laia) per portar l’escola i no poder descansar/desconnectar ni els caps de
setmana, ja que les famílies contactaven 24hores amb nosaltres, és a dir amb mi
i el meu mòbil. Per sort ja no és així, cadascuna tenim un número i l’escola un
altre.
Que una persona de confiança ens
porti la web i ens deixi...a mitges...ja no ens tornarà a passar, ara sabem que
val més la pena pagar que està pendent de la bona caritat dels altres.
Que de cop i volta dues mestres
et diguin que se’n van. Una perquè no encaixa amb l’escola i l’altre perquè
l’han trucat d’una escola de primària. Vam sobreviure? Oi tant! I que a més a
més una d’elles marxi sense donar els 15 dies i vulgui cobrar tot el seu sou,
perquè clar ella a treballat, si però per unes coses s’ha de complir la llei i
per altres no!
Cobrar als pares 2 cops el rebut
del mes, sort que eren 4 nens, ja que encara no sabíem com funcionava
l’aplicació de la caixa i per sort no els hi va ocasionar cap problema.
Que els pares es pensin que som
una copisteria i que ens enviïn un email amb entrades per anar a la Sagrada
família i que necessiten que els imprimim per aquí 10 minuts.
Demanar a les famílies que portin
fotos dels seus fills i que ens les enviïn per email perquè nosaltres les
imprimim. Sabem que no tenen temps, però nosaltres no teníem impressora, jajja!
Que hi hagi un follet que es
menja els ferreros i que no es trobi el
follet mai. Perquè aquest follet fa moltes coses...amaga els draps dins de la
rentadora, mou els objectes..fa tantes coses que ningú seria capaç de fer-les!!
Al principi de tot no teníem rentadora!
Jaja que risa, cada divendres agafàvem tota la roba de l’escola i ens la
emportàvem a casa per rentar-la nosaltres, vaja tela! Per fi, vam començar a
tenir més beneficis i vam comprar una rentadora i una súper secadora!!!
Prendre la decisió d’obrir els
dissabtes per fer “English Days” per donar-nos a conèixer. I adonar-nos que
funciona i que és cert que el “boca boca” existeix. Després decidir fer-ho un
cop al més per no morir realment.
Intentar ser més que una escola
convencional i oferir xerrades pedagògiques als pares a càrrec nostre i més
tard de les nostres mestres. I ara de professionals J
Intentar canviar el sistema de
les vacances de les escoles i obrir sempre, només tanquem quan les famílies
també tenen festa. És dur, però ells ho recompensen tot.
Clar, no és suficient ser tècnica
en educació infantil, ser mestra de primària i tenir algun màster, no és
suficient, cal tenir la carrera de mestra en educació infantil per poder tenir
una escola, però no passa res, nosaltres som molt espavilades i les dos ens
l’estem treien. Si, podem amb tot i més, oi?
___________________________________________________________
Y..aquí se acaba el regalo, ya que no tengo su parte. Entonces aquí es cuando empieza la segunda parte de este magnifico regalo y es cuando se le cambia el nombre.
Espero que os haya gustado hasta aquí pero ¡ahora viene la parte más interesante!
Besitos y buen domingo a todos.
Recordad: Lo más importante es ser uno mismo desde el inicio hasta el final. L.M.T
No hay comentarios:
Publicar un comentario